Sobre el suïcidi

Mai no he entès perquè la gent se suïcida. Tot i que jo també he estat adolescent i vaig passar les meves crisis ("em vull morir"), fins i tot aleshores acabava adonant-me que la vida era massa bella i que la sortida als meus problemes (sovint, aleshores, una fugida endavant) era només una mica més enllà.

El meu Gobierno s'està suïcidant. I dic el meu perquè és el que em governa, no pas perquè jo l'hagi triat. S'està suïcidant i no entenc el perquè. Reconec que, al principi, no hi havia crisi a Espanya i, per tant, no calia témer: els bancs espanyols no només estaven sans sinó que feia molt de temps que es pagaven una assegurança mèdica per si de cas. Els va faltar visió de futur: els bancs estaven bé, però les famílies feia molt de temps que estaven massa endeutades i ho sabia tothom que tingués dos dits de front (començant pels economistes, però el Presidente no és un d'ells i sospito que, com a bon socialista que era aleshores, en desconfiava).

Avui llegia als diaris que un energumen ha escrit a El Mundo que les crisis són culpa dels pobres. No sé si totes, però en aquest cas té una part de raó: els pobres van ser (i faig servir la 3a del plural perquè jo no vaig picar) prou idiotes per creure's la propaganda que els deia que hi ha coses que no tenen preu (sentir-se propietari, una nit boja...). Alguns podran al·ludir al fet que els bancs van deixar fer, però és que no és feina dels bancs suposar que els seus clients són idiotes a més de pobres (i sempre hi ha la dita aquella que els bancs només deixen diners als qui no els necessiten, que als banquers els deu semblar una veritat com un temple, però als caixers que et veuen ple de somnis els deu fer mal). L'altre dia comentava en el bloc d'algú que estic tipa que em prenguin per idiota. Bé, els bancs mai no ho han fet.

El govern va començar a equivocar-se de veritat quan va intentar reaccionar a la crisi. Ha comès un error rere l'altre (els 400€ gratis, els pagaments als bancs, el plan E de foment a la construcció, les retallades a l'I+D...). No m'estranya que, finalment, hagi decidit posar-se en mans d'experts que el guiïn i li diguin què ha de fer. Des que ho han fet, les coses van millor i, per exemple, s'han aconseguit préstecs de diner públic a costa de tranquil·litzar uns mercats que el cert és que estaven histèrics (haurien pogut optar per una bufetada, però van decidir fer-ho de forma... de manera... no sé quin adjectiu seria el correcte).

Però el problema rau en el fet que els mercats no són precisament d'esquerres. Ni tan sols socialistes (en el sentit espanyol de la cosa). Els mercats són de dretes. I el Gobierno, per tant, en obeir-los està fent coses de dretes (l'única cosa que ha fet d'esquerres ha estat apujar els impostos, que també és impopular, però ho havia de fer si no volia semblar indecís -als mercats els posa dels nervis la gent indecisa-, perquè ja ho havia promès), com ara modificar la llei laboral i baixar els sous al personal de forma indiscriminada. És un suïcidi  en tota regla.

L'únic que se m'acut és que les empreses (les grans empreses) no faran servir el supòsit que preveuen pèrdues per acomiadar la gent, perquè l'únic que els interessa és la seva cotització a la Borsa. I a la Borsa no li agrada que les empreses prevegin pèrdues: els inversors, quan es preveuen pèrdues, venen les accions, i això les fa baixar de preu i fa que els empresaris no rebin supersous. Per tant, si les empreses no volen perdre valor en borsa, no acomiadaran la gent per previsió de pèrdues. I si no ho fan, aquesta clàusula serà una clàusula buida, inútil, i només servirà perquè el Gobierno perdi les properes eleccions (i, tal com és Espanya, no guanyarà precisament IU).

A vegades penso que seria molt més sa tenir governs aristocràtics (aristocràtics en el sentit etimològic: que governessin els millors). Si poguéssim triar entre els millors de la dreta i els millors de l'esquerra, les eleccions serien molt més interessants. I el país funcionaria. Tenir, en temps de crisi, un cap de Gabinet que no té ni idea d'economia, tenint en compte que és qui ha de triar qui porta la política econòmica ha estat un suïcidi. No vull saber què ens hauria passat si governés la dreta. Hi ha qui diu que no notaríem la diferència. Sospito que s'equivoquen: sospito que hauria pogut ser encara pitjor. Però això, com deia aquell "nunca lo sabremos".

Dimecres, mani.